A l'hivern, tinc fred!

L'hivern és una temporada que no m'agrada molt :

tinc fred!

Veure la boira que embolica les Alberes i Pic de Garsa :

tinc fred!

Veure serres i collades emblanquinades per les rufaques :

tinc fred!

Veure aquesta pluja menuda i glacial caure tot el sant dia com si cosia el cel amb la terra :

tinc fred!

Sentir la tramuntana que xiula al voltant de la casa , que plega els pobres arbres despullats, que gemega sota les portes com si volia entrar per escalfar-se :

tinc

fred!

Veure aquestes penjarelles de candeles per les fonts adormides :

tinc fred!

I la blancuria del gebre i el mantell immaculat de la neu que ens fan paisatges encisadors :

a mi me fan fred!

I aixó que és bonic el nostre Canigó quan és tan blanc amb els reflexos que van canviant de l'alba fins al vespre.

Peró quan fa una d'aquestes diades de primavera que el sol ens desperta, que ens dona ganes de cantar, que el groc de les mimoses i el blanc dels ametllers alegren els vessants :

ja no tinc més fred!

Maria-Teresa REGNIER